dissabte, 5 de març del 2011

MESURANT LES PARAULES…

Diuen que quan realment desitges una cosa tot l’univers conspira perquè l’aconsegueixis…

El meu desig més proper és guanyar les eleccions municipals el dia vint-i-dos de maig, i jo espero que totes les estrelles conspirin amb mi per aconseguir-ho.

Porto treballant temps i temps, no és un desig d’ara ni un caprici. És una voluntat de fer quelcom important, en aquest cas, pel poble on visc, Vall-llobrega.

Diuen també que la campanya començarà el 6 de maig, ho diuen, però tots sabem que la campanya, o pre-campanya o pre-pre-campanya, fa temps que és en marxa. N’estic segura perquè el meu equip i jo mateixa fa molt temps que l’estem treballant.

I és ara, quan la feina que hem anat fent ha de sortir a la llum, quan l’hem de fer arribar a tots els veïns del poble, quan he de tenir molt clar que les “paraules es mesuren”, les paraules tenen mida i fins i tot pes!! Ufff

Sabeu quan es diu: vigila! Que s’ho miraran en lupa!! Doncs ara he de saber que: vigila!! Que tot el que diré s’ho escoltaran amb....

Heu de saber que mai millor triat el lema del meu equip convergent, nosaltres pensem en positiu, i així serà la nostra campanya, una capanya positiva. Res més lluny de la realitat desprestigiar, criticar, insultar ni desmeréixer altres agrupacions polítiques, ni tan sols, i escolteu bé, ni tan sols quan ens insultin, critiquin i desmereixin a nosaltres. Ho dic perquè de tots vosaltres, hi ha qui ho entén i qui no. A qui agrada que callem i qui voldria que responguéssim i estallés una guerra.

Vàrem decidir fa quatre anys que a bofetada rebuda pararíem l’altra galta i seguim pensant que a pedra llençada el millor és recullir-la.

Perquè us dic tot això? A partir d’ara seran nombroses les ocasions en que m’hauré de dirigir a vosaltres, igual que he estat fent, però ara en públic. Us hauré de respondre a les vostres preguntes, us hauré de mostrar el nostre programa, us he de fer saber què fem, què volem.

Fa poc us vaig fer arribar una carta de presentació, una carta perquè quedés constància que el meu equip es presenta amb tota la il·lussió del món i en un paràgraf de la carta deia... Hi ha molta feina a fer....

I jo us pregunto: No és veritat que hi ha molta feina a fer? Ho he dit malament? Veieu com les paraules es mesuren?Penso que “algú” s’ho hagués pogut prendre malament si hagués dit: Queda per fer tot el que els altres no han fet! Aquesta frase sí que medeix i pesa, jo diria que aquesta frase potser està “obesa” i segur que un bon metge diria que té “sobrepès”, però no, jo us vaig dir: Hi ha molta feina a fer.... I és veritat!